.jpg)
Sonaven els Amics de les Arts,
desfent l'encís de la nit.
el lloc, la companyia,
l'olor d'espígol, de farigola.
Malmetent el groc esclatant
de la olorosa ginesta,
molestant al jove que feia malabars,
la gespa que ens acaronava els peus,
el xiringuito preciós del prat de Boadella.
Els riures de les nines de porcellana
que grataven de manera melosa l'aire.
L'aroma del restaurant proper
amb aquella flaire de llenya
i carn rostida que envaïa els narius.
Un tros de paradís en plena muntanya...
...llàstima dels Amics de les Arts....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada