Es va penjar la
bruixa
d’una punta de la
lluna
i es va gronxar amb
ella
com en un joc
infantil.
Després amb la seva
millor escombra,
aquella de Formula
Ú,
va baixar a la
terra planejant,
planejant petons,
planejant desig,
i va arribar a la
terra flotant
flotant com una
bombolla de sabó,
flotant, com floten
els amants
amb un bes dolç als
llavis.
I s’aturà a la seva
finestra
amb el seu somriure
màgic,
màgic com la pols
màgica,
màgica com els seus
ulls,
màgica, com la
mateixa màgia
amb la que un dia
tot jugant
màgicament la
va conèixer,
volant amb la seva escombra Formula Ú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada