L'ESTAT, HO ÉS TOT.

T’estem vigilant.

No riguis, el teu riure es pot interpretar

com un fet subversiu i burlesc cap a l’Estat

i l’Estat, ho és tot.

No parpellegis, podem arribar a pensar

que el teu parpelleig esta xifrat

i estàs col·laborant amb l’enemic de l’Estat

i l’Estat, ho és tot.

No oloris, seria una mostra clara

que esperes el moment adequat

de deixar anar, ves a saber quin gas

que pugui malmetre la capacitat d’olorar de l’Estat,

i l’Estat, ja saps, ho ha d’olorar tot.

No parlis, a no ser que sigui per lloar l’Estat,

ja que qualsevol altre paraula està prohibida

o en tot cas pot ser inútil o supèrflua,

i si has de demanar aigua, fes-ho en la llengua de l’Estat,

ja que l’Estat, ho és tot.

No facis l’amor, l’Estat necessita de tota la teva energia

i no la pots malbaratar amb tendreses inútils

amb petons i manyagues que afebleixen l’esperit

l’esperit d’un estat que ho és tot.

Et seguim vigilant.

sabem amb qui parles, de que parles, quan parles.

Sabem quan et despulles, i quan et vesteixes,

que menges, com ho menges, l’Estat de la teva salut.

Els diners que tens i quant vals, si, quant vals

perquè encara que et creguis lliure, tens un preu,

i el preu, el posa l’Estat amics meu.

Sabem quant guanyes, com et gastes el que guanyes,

sabem el color dels teus excrements,

el resultat de les teves analítiques, els gustos musicals,

el que mires a la televisió i de l’equip que ets.

Si ets alt i ros, si tens cabell, i portes ulleres.

Ho sabem tot, tot.

No tinguis por però, l’Estat, vetlla per tu.

Sigues bo, col·labora.