Avui a l’hora d’esmorzar,
m’he assegut com cada dia a llegir el diari.
Com cada dia, sang, morts, destrucció,
dones maltractades, països maltractats,
corruptes i els mercats fent l’agost
i rient-se de la resta de mortals...
Aleshores, m’he sorprès horroritzat,
que estava xiulant la cançó que havia aprés
amb el saxo tot just ahir: “la vida és
bella...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada