S’enfila l’heura roja prenyada de tardor
pel cos d’en
Cyrano fins al nas llarg
i envermellit pel vi de Bergerac.
I mentre al costat un chien amanerat
de la maisson
borda improperis
en un francès
incomprensible,
en Cyrano busca entre les pedres
amarades de verdet els ulls de la seva Roxane
que s’amaga darrera un teclat d’ordinador,
aliena al patiment de l’amant passat de moda,
del cavaller badoc que no hi entén de
tecnologies
i tot ho arregla a cops d’espasa, a cops d’honor,
i d’una ploma sucada en tintes velles i
caducades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada