entre els llençols de color porpra,
mandrejant nua amb el meu sabor
encara entre els teus llavis i els teus dits.
T’he mirat des del llindar de la finestra,
i els meus ulls llaminers han repassat
totes i cada una de les arestes del teu cos,
mentre el sol enjogassat t’il·luminava els pits
talment com si semblessin un miratge.
Un dia més, gelosament, he guardat
en el disc dur cansat del meu cervell
totes i cada una de les teves imatges,
per quan definitivament no hi siguis,
per quan un pesat i fred hivern ens allunyi
i ens deixi només, el record espurnejant
dels instants intensos que junts haurem viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada