i has deixat abandonada la vella bota.
Aquella bota amb la que fugies de l’enemic.
El mateix calçat que més d’un cop
al costat de la barricada, et va salvar la vida.
Ara que per fi has deixat el malson enrere
l’has abandonat prop d’un bassal enfangat,
allí on has deixat també la joventut i l’alegria.
Tot just quan has decidit desertar com un valent,
t’has desfet del llast que els peus t’ennegria,
el futur, el benestar, la vida, els sentiments.
I queda allí, com un trist monument d’una rotonda,
al costat de les bombetes que no il•luminen,
envoltada d’estris inservibles i de rates.
Allí ha quedat la bota, aliena a tota mostra de vida,
d’una vida que ara per tu comença, lluny de la seva pell
que t’empresonava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada