Agafarem el camí del mar, si cal,
i caminarem lentament arran d’onades.
Ens endinsarem valents vers l’horitzó
ensorrant els peus en l’arena negada.
Desprès quan perdem peu, nedarem
i ens deixarem surar a mercè de l’aigua.
Seguirem deixant-nos dur pels corrents
que l’aigua freda i salada ens assenyala.
I quan el cos i els braços diguin prou
ho encomanarem tot al mar que ens banya.
Mai no renunciarem a seguir nedant
per poder-nos allunyar de l’opressora Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada