No se si és la teva manera de mirar-me,o potser com somrius, o com et mous.
La manera de preparar els rams de primavera,
la llum excelsa dels teus ulls color de nit.
No se si deu ser la teva forma de somriure
o els teus cabells rinxolats com les onades.
Ves que no sigui pel to melós del teu parlar,
o tanmateix l’aroma dolcet del teu perfum.
Potser el teu caminar àgil i cadenciós
o qui sap si la teva càlida ma en acaronar-me...
No se que és, però la veritat és que no t’aguanto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada