Era una nit calorosa d’estiu,
d’aquelles nits de llençols enganxats.
Vaig tancar els ulls i en el malson
una grega molt pobra i molt malalta
m’encomanava no se què,
i m’agafava por, molta por i suava i suava,
i em veia jo mateix estirat a sobre el llit
i al davant tot de senyors encorbatats
amb cara de rata i un cartell al pit on es llegia
"agència de qualificació de riscos"
que movien el cap tots a una harmonitzats
fent que no, que no i que no,
I a mi "els valors" que no se m’aixecaven,
i al costat la meva dona, disfressada d’alemanya
dient-me que ella ja m’havia avisat
que malgastava forces en foteses i males companyies,
que jo ja no era competitiu, que m’intervindria,
o molt pitjor que em deixaria caure al buit
amb la meva amiga grega, i una italiana, i una altre de portuguesa,
i jo que seguia suant, i de sobte un conseller de la Generalitat
amb una tisora enorme..."te la retallo, te la retallo..."
i les gotes de suor que esdevenien llàgrimes,
i tot de nens disfressats de niños de San Ildefonso cridant "ERO EROOOO
te vamos a quitar el cinco por cieeeeeeentoooooooooo."
I tot seguit uns paios de l'SGAE que els cobraven per la cantarella,
i jo que em veia assegut en un banc d’un parc
menjant les restes d'un entrepà de mortadel•la d’olives,
-ja que els de frankfurt em recordaven massa la meva dona-.
I davant meu passaven uns banquers arruïnats, pobrets
que es dirigien tristos i decaiguts a la oficina tot dient:
"No aprovarem el test de solvència europeu, no l’aprovarem"...
I darrera d’ells una dona alta, molt alta, immensament alta,
i jo que agosarat li pregunto, "senyora alta, qui és vostè?"
i ella que em contesta, "soc la tassa d’atur xato i tot just estic fent una estirada"
I de sobte.........plis plas.....em desperto....
em miro la dona...segueix dormint nua al meu costat...
els meus "valors" es recuperen...i m’adono que tot ha estat un malson...
I em sento immensament ric....Ric????, si senyors, me’n ric!!!...per no plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada