M’ha atrapat el hivern
amb els seus blancs gebrats
i els roigs dels arbres i boix grèvols.
La poesia ha sorgit enmig de la bellesa
dels camps llaurats, pausats pel fred
i l’alè embafat de la boca del gos
que panteixa feliçment al meu costat
en la lenta passejada sota el tímid sol
que més que escalfar,em fa companyia.
El hivern m’ha fet presoner dels propis mots
i les paraules han sortit com sentiments
o nervioses i bellugadisses formiguetes
escampant-se pels racons ombrívols
on el fred s’arrapa i s’acomoda,
pels salzes i les moreres despullades,
pels camins enfangats i les voreres,
per les fagedes inundades de fulles grogues,
pel fum de les xemeneies i l’olor de llenya.
M’ha atrapat el fred hivern
tot mostrant-me les seves infinites meravelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada