Guarda aquests mots a la memòria,
no els escriuré enlloc, no els gravaré
Ni tant sols els posaré mal endreçats
al fons de cap calaix de sastre.
Són únics per tu i intransferibles,
d’un sol ús i fets tal com ragen,
perquè els guardis i els recordis
quan la lluna blanca faci el ple,
o quan el humor i l’esperança
juguin amb tu a fet i amagar.
Guarda’ls sota el coixí dels somnis
o si vols, repeteix-los al matí
quan el sol et piqui als ulls,
o el vent del nord et desvetlli el son.
Són només teus, com petits petons
per les teves dolces galtes,
com tendres carícies dels meus dits
pel teu cos calent i suau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada