ILLA

Sobre la nit d’estels encreuats, fugaços i intrèpids, la lluna plena i rodona, feta a mida dels sentiments, feta expressa, com si d’un joc infantil es tractès, com si un conglomerat de coincidències haguessin decidit de fer els segons plaents i especials.
La lluna enrrojía el seu contorn potser imaginant els pensaments d’ell en veure com ella nua enfilava lentament l’aigua, deixava enrrera unes petjades també nues sobra la sorra humida. Tant humida com el desig d’ell sobre l’estora que el resguardava de tocar de peus a terra, de caure en la cruel realitat.
Els cabells negres i curts embellien el contorn d’aquella esquena i ella els espolsà al vent, creant una imatge encara més sensual i seductora.
Dirigía pesadament les cames dins l’aigua temperada, quant es girà, oferint-li la ma, convidant-lo a desflorar junts la quietut de la mar inmaculada i calmosa, sols trencada per alguna gavina que sopava.
la seva silueta torçada, amb la cuixa tibant, recolzada i el pit madur i ferm acabat en punta enmarronida, i els ulls plens de desig i els llavis entreoberts convidant la besada.
Ell s’aixecà de la sorra lentament, i acabà de desvestir-se per acompanyar-la. Somniava ser formigueta per passejar la seva esquena fins a les galtes del cul, i baixar per darrera les cuixes i enrredar-se entre els pels del púbis...quines pessigolles, imagines?.
Lentament la seguí fins on era, i li agafa la ma tendrament, despres l’agafà per la cintura fent lliscar la ma fins al gluti que acaronà amb passió i cura.
Ella el va fer seure arran de sorra, on batien les onades
suaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuss....shuuuuuuuuuuuuuuuuu.....shuuuuuuuuuuuuu.......
les ganvines seguien xisclant com endevinant el que venia kiiiiiiiiiiiiiiaaaaaaaa........
kiaaaaaaaaaaaaaaaaaaa........ tot era pau, tot en el estat idòni, en el millor dels estats.
Ella acostà lentament la seva boca a la d’ell, entreoberta, no com els amics que es despedeixen amb un simple frec de llavis, aquell era un petó de desig, llarg, humit, perdurable, i després feu baixar la llengua pel coll, el pit, la panxa, el melic...el sexe...
Desprès s’assegué a sobre d’ell amb les cames obertes aconseguint una penetració ferma i forta. No es movien, no calia, ell dins ella, i al fons la lluna poderosa fent-los llum, fent-los ombra, portant-los a estadis de desig suprem. Potser haguessin volgut morir alli, sols, units, sentint-se estimats i desitjats per un igual, en una equació perfecte, on la ics queda obsoleta davant la realitat de l’amor. No calia desfer-ne cap entrellat, allí on tota matemàtica es una pantomima. Allí on la ciència agafa forma de dona i d’home, allí on la literatura només parla d’amor, i on els treballs manuals i orals guanyen als politics, allí on no existeixen els exàmens.
En aquell mon on nomès dos sers especials poden trobar-se i sobreviure a tot i a tothom.
En aquell paradís s’esperen. En aquell paradís, potser ja viuen.