4.6.07

COM EL VENT


Has marxat veloç,
com els núvols portats per la tramuntana.
M'has deixat sec,
com el vent del nord que tot ho remou.

La tarda ha seguit rogenca i neguitosa
somniant entre cotons la teva mirada,
intentant inútilment no perdre'n cap matís.


La teva mirada s'em fa furtiva quan no hi ets,
els teus llavis els recodo com dolça melmelada.
Les lletres es fan escasses, les frases absurdes,
tot es més sec, inútil, neguitós i rogenc quan em deixes...