Avui he provat de sostenir-te la mirada,
que difícil em resulta suportar la seva llum,
m’has desmuntat amb una sola rialla
i brandant els braços, he tingut d’alçar-te amunt,
amb una baba m’has regat tota la cara.
Els teus peus inquiets no deixen de moure’s
buscant inquiets les primeres pases.
Tens per a tu el camí que triïs, tot per estrenar,
i un mon sencer per viure’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada