M’avergonyeixo de totes les lletres,
de totes les frases, punts i comes.
Ho he deixat tot en caixes al portal
per si algú en vol guanyar cinc cèntims
en qualsevol mercat de trastos vells.
Se m’han envellit els mots amb bé baixa
i no serveixen ni per netejar consciències,
se m’han tornat a la boca saliva amarga
i la tinta ha lliscat com sang d’un cadàver
com bassals infectes d’olors inqualificables.
Cap mot pot aturar guerres o massacres,
cap poesia alleugerir la pena de l’immigrant,
cap vers aturar la marxa implacable del feixisme.
Tan sols perdura a hores d’ara la poesia inútil,
la que no pren partit, la que no es mulla,
la poesia bella, «ja hi ha prou penes»
parla’m de la primavera i les olors...
Del color ocre de la tardor...
De la pluja freda de l’hivern...
Si vols del cos calent de l’estiu...
Lenifica’m, no m’atabalis....
M’avergonyeixo dels mots, dels punts i comes.
Tot resta al portal de casa a mercè d’algun captaire,
o de la pixarada justiciera d’un gos ple de puces
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada