Els meus dits
recorrien el teu cos
fins a trobar el tresor del riure.
Petites pessigolles
que et retorçaven el ser,
que et capgiraven el viure
que t’esclataven com bombolles
als ulls, la boca i l’enteniment.
Amb els dits
jugava entremaliat
a fer-te veure estrelles
en un sostre inexistent
i et transfigurava la cara
i aleshores com un nen petit
reies fins a perdre de vista
el món dels avorrits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada