He amagat la clau sota la catifa,
aquella clau dels somnis i records,
la clau mestra de tots els mestratges,
la que em desperta atzarós les nits de dol.
Si jo no hi sóc, protegeix-ne el tresor,
de totes les nits feixugues d’enyorança,
on amb la suor xopàvem els llençols
i amb tots de fintes driblàvem mancances.
Aquelles busques de rellotges fugaços
que ens amagaven hores farcides de plors,
aquelles tempestes de pedra sobtades
que ens desvetllaven totes les pors.
Si trobes la clau sota la catifa,
recorda que encara m’atrapen enyors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada