DERROTA

 

DERROTA

La il·lusió

entra com un líquid injectat

per una agulla i una xeringa

directament a la vena i moll de l’os.

Recorre totes les parts del teu cos,

i et fa al·lucinar amb idees i missatges

que fins aleshores, creies utopies.

Fa que el cervell funcioni a cent per hora,

fa que totes i cada una de les accions

et semblin les més sublims que has fet mai,

fa que creguis que tot està al teu abast.

Aquella droga s’apodera dels teus músculs,

dels teus òrgans, de la teva epidermis,

inclús de la teva intel·ligència i raciocini.

Aleshores quan l’efecte de la droga t’abandona,

quan els efectes d’aquella ingesta adrenalínica

s’aturen i et deixen nu i terriblement desamparat,

apareix la desil·lusió, apareix l’antònim de tot,

i sents que la derrota et xarbota de cap a peus.

I no entens en què s’ha tornat a convertir tot,

i aleshores escampes culpes i retrets miserables

i fas de la derrota un invent insolidari, que negues.

Però com en un miracle inesperat i rialler,

retorna el somriure al teu rostre,

i t’agafes temps, oxigen, al·lè,

i desprès, recapacitat, pensat,

i sabent qui és realment l’enemic,

retornes a la lluita, la teva droga.