https://youtu.be/mQlRg3UJI7A
Tinc por, molta por de no tornar-te a veure,
que una presó imaginada m’esborri els ulls
i que tots els pensaments es fonguin flotant
en aquell malson de dies i dies estèrils i buits.
Tinc por, tanta por que no se com explicar-la,
tants instants viscuts i malbaratats entre barrots,
tanta vida escapolint-se pels dits i per les mans,
Por a no tornar-te a veure, de morir desesperat
com diu la ranxera mig mexicana, mig euskaldun
que em transporta a aquells boscos verds i marrons
on els somnis corrien per racons humits i freds,
on la pluja ens acaronava la cara, els ulls, els pits.
Tinc tanta por a perdre’t, perquè ja t’he perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada