TRENS

 

Els nostres cossos

com en un estat sense atmosfera,

dansant sense saber ballar, nus,

seguint una música inexistent,

entre cantonades clandestines,

blancs immaculats de llençols

i trens que anaven i venien,

per vies sense principi ni final.

Els nostres cossos

aliens al món que ens envolta,

on l’atmosfera és irrespirable,

dansem al ritme del capital

amb músiques reguetoneres,

amb cantonades vigilades

i llençols bruts de sang i fang,

mentre tots els trens porten

als nous Auschwitz del segle XXI.