L’àvia va gastar un dineral en bistecs, el dia abans que els diners de la República deixessin de valdre.
Tot passa per alguna cosa,
i quan les bombes t’esquitxen,
la fosca presó et persegueix,
el teu món s’ensorra als teus peus,
cal tenir el cap molt fred
i jugar-ho tot a una carta.
Convertir-se per moments
en un astut prestidigitador
que treu conills de barrets inexistents
que endevina cartes impossibles
que esquinça i reconstrueix
tots i cada un dels papers de l’auca,
i com si res i amb un somriure
creua tota la ciutat perquè a casa hi ha gana
i demà tot el que tens, no valdrà res,
cap gota de suor serà recompensada,
cap il·lusió construïda amb els anys
podrà convertir-se en realitat
i sols quedarà la gana, la terrible gana
que un quilo de bistecs pot alleugerir.
Com els vells trilers de les Rambles,
la Quica creua la vella ciutat princesa
i sense perdre cap sabateta de cristall
enganya al príncep, i el deixa bocabadat
en aquell ball de merda on no era convidada.
Un quilo de bistecs li salvaguarden la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada