He arrencat
els teus ulls de les conques
amb la mateixa i simple facilitat
que s’arrenca una cloïssa de la clova.
No ha estat un acte barroer o violent
tan sols volia preservar la bellesa,
volia preservar una llum intensa,
que dins la capseta finalment s’ha apagat.
Ho he fet simplement com un acte d’amor
sense pensar en cap de les conseqüències,
i ara penso que potser t’he perdut per sempre
en aquest camí incert i absurd cap a l’abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada