16.1.22

CATANA

 

I ara per fi,

renego de tot el que he escrit.

Recullo del terra la daga,

aquella oblidada, i tallo un a un

tots els mots, com el diamant talla el vidre,

d’una manera neta, quasi quirúrgica.

Tot seguit, llenço la daga i la canvio

per una fulla molt més contundent,

i em declaro a mi mateix culpable,

i em sentencio amb la pena de mort.

Que difícil és executar-se un mateix

i tallar-se el coll amb una catana.