Quan llegeixis això jo ja no hi seré,
però seguiran venint les orenetes
i faran els nius a redós del teulat,
i tornarà a florir la ginesta,
i el romaní seguirà inundant
el dolç repòs dels avis.
Seguirà bufant la tramuntana
acolorint-te de vermell les galtes,
i seguirà sortint el fum a la xemeneia
aquelles melancòliques tardes de tardor
on la gata s’arrauleix sobre les cuixes.
I seguirà existint la poesia planera,
la meva, la única que sé fer, sóc limitat.
I m’agradarà saber que em rellegeixes,
i que segueixes veient-hi en cada mot
totes i cada una de les primaveres compartides,
tots i cada un dels regals que ens hem ofert.
I tornarà la neu a malbaratar tots els Nadals,
i a servir per aigualir el got de Talisker,
mentre els tres reis passen aquest cop de llarg
i tots els tions dansen al voltant d’una foguera.
No hi seré, però seguiré surant pels brins de gespa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada