He d’ordenar les idees,
buidar el cap i cremar pensaments,
tot deixant que les coses es regenerin,
aturar aquesta hemorràgia de dies estèrils
en els que no passa res i el sol succeeix a la lluna,
i tot segueix de llum a foscor sense que res valgui la pena.
Cal aturar aquesta hemorràgia de dies estèrils i buides,
aquest anar i venir d’hores de són i caminades llargues
de camins que mai, mai, mai, porten enlloc.
Aquelles passes a la cinta caminadora que no es mou,
que no frueix de cap paisatge ni cap vent tramuntanat.
He d’aturar els dies estèrils per tornar a ser
el que sempre he estat. Res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada