Escric en el silenci de la biblioteca,
allí on els somnis suren entre mots,
i sento el zig zag del meu bolígraf
com a sintonia de fons immaterial.
El passar de les pàgines del costat,
i el frec dels llibres a la prestatgeria
d’algun estudiant àvid i encuriosit,
em sonen a melodia clàssica celestial.
Tot parteix d’un silenci dens i generós,
d’un respecte de les línies i ortografies,
dels versos i els assaigs, de l’aventura
de descobrir conceptes i savieses.
Intento dibuixar amb mots aquell silenci,
i no trobo els mots ni les frases escaients.
Tot em sembla massa pobre, massa escàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada