Simplement, vaig deixar-me anar,
com es deixen anar les fulles a la tardor,
com les barquetes que suren amb l’onatge,
com els aligots aprofitant els corrents d’aire,
com els estels enjogassats, nugats d’un fil.
Em vaig deixar anar, però el pitjor que vaig saber,
com els colibrís, que volen veloçment marxa enrere,
com el pensament dins un somni mai complert.
Em vaig deixar anar equivocadament, com tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada