No tot és mentida
queden els somnis arrelats a l’ànima
i les baralles intenses entre llençols,
i el tren que ve i s’allunya veloçment,
i les hores escadusseres on el desig
jugava de teulada en teulada entremaliat.
No tot, no ben bé tot és mentida,
quan has jugat amb foc intensament,
i has besat el que quasi és inbesable,
i has furgat espais quasi prohibits,
on el plaer esclata com dinamita o goma2,
amb cada contracció amb cada dilatació,
i el clímax arriba una vegada i una altra...
No, no tot és mentida, quan has viscut al cel
ni que fos unes hores robades a la rutina,
i sents que el teu cos, viu en poques hores
el que molts no viuran en una vida sencera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada