5.9.20

NO TOT ÉS MENTIDA

 

No tot és mentida

queden els somnis arrelats a l’ànima

i les baralles intenses  entre llençols,

i el tren que ve i s’allunya veloçment,

i les hores escadusseres on el  desig

jugava de teulada en teulada entremaliat.

No tot, no ben bé tot és mentida,

quan has jugat amb foc intensament,

i has besat el que quasi és inbesable,

i has furgat espais quasi prohibits,

on el plaer esclata com dinamita o goma2,

amb cada contracció amb cada dilatació,

i el clímax arriba una vegada i una altra...

No, no tot és mentida, quan has viscut al cel

ni que fos unes hores robades a la rutina,

i sents que el teu cos, viu en poques hores

el que molts no viuran en una vida sencera...