21.9.20

MENTRE SURTIN FLORS ENTRE LES PEDRES

 

Mentre surtin flors entre les pedres,

seguirem cantant les cançons de primaveres,

de les que tant sols xarboten aigua,

de les que alcen punys desesperats,

de les que aixequen faldilles a besos,

de les que ajunten llavis enamorats,

de les que brinden amb copes de cristall,

de les que beuen a glops sucs emmetzinats,

de les que entomen la pluja nus i alegres,

de les que es captiven amb el vol d’oreneta,

de les que salten les teulades a tentines,

de les que espien darrera xemeneies.

Mentre surtin pedres entre les flors,

seguirem cantant cançons sense importar-nos

de quin  color és la nostre anhelada primavera