Mentre surtin flors entre les pedres,
seguirem cantant les cançons de primaveres,
de les que tant sols xarboten aigua,
de les que alcen punys desesperats,
de les que aixequen faldilles a besos,
de les que ajunten llavis enamorats,
de les que brinden amb copes de cristall,
de les que beuen a glops sucs emmetzinats,
de les que entomen la pluja nus i alegres,
de les que es captiven amb el vol d’oreneta,
de les que salten les teulades a tentines,
de les que espien darrera xemeneies.
Mentre surtin pedres entre les flors,
seguirem cantant cançons sense importar-nos
de quin color és la nostre anhelada primavera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada