Si calculem que la terra te uns 4540 milions
d’anys,
dos més, dos menys no ens barallarem ara per
minúcies,
i pensant que jo amb una sort immensa puc
arribar als cent,
què soc en realitat, si no un infinitèsim
lapse de temps?.
Una breu i efímera espurna dins una foguera de
Sant Joan,
Una formiga de les petites, dins un zoològic
descomunal.
Una nano gota miserable d’aigua dins un immens
oceà.
Un sospir imperceptible dins una respiració
profunda,
Un gra de sal dins un saler de restaurant de
luxe,
Un gra d’arròs d’una enorme paella popular.
Una bola de les moltes del candy crush.
Un byte dins d’una tarja informàtica.
Una crispeta de tarda de cinema.
Un estel brillant de nit estelada.
Un mosquit de l’Amazones.
Un cabell d’una melena.
Un bacteri d’hospital.
Un espermatozou.
Una sola lletra.
Un sol mot.
Un somni.
Un plor.
Un no.
Un.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada