INFINIT

Avui he vist una imatge

absurda, còmica i genial.

En un  carrer qualsevol

d’una ciutat que no ve a tomb,

un noi vestint una samarreta

tant li fa l’esport, però era futbol,

no diré els colors, tampoc l’equip.

Ell era menut amb cara de viu,

es movia amb agilitat i rapidesa,

portava la pilota enganxada als peus,

els amics el miraven divertits,

es veia de lluny que n’era el líder,

es veia de lluny que n’era el més estimat.

Darrera la samarreta, enlloc de número

hi duia el símbol d’infinit...d’infinit...d’infinit...d’infinit...

Absurd...Còmic...GENIAL!!!