deixant que el sol sedueixi les parets.
Buscarem els àngles, les coordenades,
no deixarem que l'atzar ens despisti
robant-nos als matins de primavera hores de plaer .
Jugarem entremeliats a enganyar el sol
mentre ell ens abraça la pell amb gelosia,
i reflexarem sobre l'envellida pedra
el pas de cada instant d'aquesta poesia.
Tant sols un troç vinclat de ferro
ens dirà l'hora en que els nostres llavis
es diran adeu, quan aparegui amb serenor la lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada