Avui m’he despullat del tot,
no en va, soc tardorenc
i a la tardor em cauen les fulles,
i completament nu, he ballat
al so dels arbres i les branques.
He jugat amb les gotes fines
de les pluges que detesto
i m’he deixat portar visceralment
per la dansa alegre i majestuosa
dels llençols i draps estesos.
Avui m’ha atrapat la tardor
que aquest any no volia entrar
i he esgarrapat les hores fugisseres
que em portaven a la foscor
de les tardes que s’escurcen.
He segut nu sota els xiprers
i he obert un llibre sense lletres
que el vent s’ha endut marges enllà.
Potser avui, la tardor m’ha colpit
com feia molt de temps que no ho feia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada