NU

Avui m’he despullat del tot,
no en va, soc tardorenc
i a la tardor em cauen les fulles,
i completament nu, he ballat
al so dels arbres i les branques.
He jugat amb les gotes fines
de les pluges que detesto
i m’he deixat portar visceralment
per la dansa alegre i majestuosa
dels llençols i draps estesos.
Avui m’ha atrapat la tardor
que aquest any no volia entrar
i he esgarrapat les hores fugisseres
que em portaven a la foscor
de les tardes que s’escurcen.
He segut nu sota els xiprers
i he obert un llibre sense lletres
que el vent s’ha endut marges enllà.
Potser avui, la tardor m’ha colpit
com feia molt de temps que no ho feia.

EU SEI QUE VOU TE AMAR

Com el vol pausat d’una gavina sobre el mar,
o el simple toc suau de dits per l’esquena
de l’enamorat que busca només una complicitat
així passa lenta i emocionadament la cançó,
lliscant pels llavis, com un esquí en la neu verge.
No ens calen bones sabates, ni americanes d’Armani,
ni llibres de versos de cap clàssic erudit,
eu sei que vos te amar, simplement això,
uns segons d’intimitat desbordant, la placidesa feta música,
el xiuxiueig a l’orella, els llavis al coll, la ma a l’entrecuix,
les passes de ball sobre el parquet net i polit de la sala
o simplement aquella estrofa, por toda minha vida vou te amar,
desesperadamente, eu sei que vou te amar...
Simplement això una declaració contundent d’amor
en un mon podrit de guerres...

12 D'OCTUBRE (JO ALS PALLARS, "ELLS" A MADRID) PUTUS MILITARS!!!

Cau una pluja torrencial de fulles grogues de faig
dins el silenci calmós del bosc que mor sense pressa,
una pluja cromàtica que esquitxa pau i dolces sensacions...

Pels carrers de ciutat, tancs engalanats de festa
malmeten l’asfalt per on caminen nens i nenes
entre visques histèrics i voleiar de banderes...

Vola al meu voltant l´espiadimonis despitat
confós per una estació que no acaba d’entrar
per unes pluges enyorades que es fan esperar...

Volen els avions de guerra pel cel de ciutat
fent piruetes macabres, demostracions de poder
vols rasants amb el fum de colors que es difuminen...

M’assec i escolto el xipolleig cadenciós d’una font
que sense pressa xarbota l’aigua i omple l’espai de pau,
mentre el sobreeixidor em refresca els peus com batejant-los...

Desfilen pels carrers de ciutat, homes armats amb uniforme,
interpretant una dansa de cossos marcials, sense cervell,
seguint amb orgull i amb una masculinitat agressiva, UNA PUTA CABRA!!!

EU SEI QUE VOU TE AMAR

LA TARDOR TARDANA

Queia la fulla de l’arbre
serpentejant alegre,
fent giragonses sobre si mateixa
en un silenci absolut i caut.
Mandrejava la tardor
i es resistia a deixar enrere
l’escalfor melangiosa i lasciva
de l’estiu que moria d’inanició.
La fageda desconcertada
s’omplia de desig insatisfet
sota un sol injust i sever.
Dessolats, els faigs
es miraven l’un a l’altre.
Els amants passejaven
pel bosc amarat d’enyorança.
Les poques fulles que queien
els feien de jaç incomplert.