Lluita desigual
entre el muscle i l’equilibri.
Amunt, amunt, sense aturar
tant sols nosaltres, en som el límit.
Freguem el cel que és infinit,
gratem estels amb les puntes dels dits
entre el muscle i l’equilibri.
Amunt, amunt, sense aturar
tant sols nosaltres, en som el límit.
Freguem el cel que és infinit,
gratem estels amb les puntes dels dits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada