GAZTELUGATXE

Pengen vaixells del sostre de l’ermita,
suren fades engalanades de salnitre.
Enmig del mar sonen les notes de Laboa,
i els crits de pescadors morts a les roques.
El Cantàbric majestuosament salvatge
retorna una i altra vegada l’aigua costa enllà,
i tot recomença, i com un miracle, es regenera,
vora les inacabables escales que porten al cel.
I de les llunyanes tavernes del port de Bakio
les melodies es confonen amb cants de sirenes
rebotant entre la bellesa absolutament irrepetible
d’uns paratges tocats pels Deus.