14.2.11

com un tel
l’ombra de la melangia
m’ha esborrat els teus ulls.
He fet esforços de memòria
i m’han dut a un rusc de mel
on les abelles dansaven alegres
al so de ritmes suaus i passionals.
Seguiré reconstruint el teu rostre,
lentament i sense pressa
com qui dibuixa amb alegria a la tela
pinzellades d’infinita bellesa