(no me sueltes la mano, que el viaje es infinito...)
No em deixis la mà,
ni quant creguis que res no entens,
o pensis que el nostre mon s'ensorra.
No deixis que les mans es deslliguin,
ni quant la vida ens posi trampes,
aleshores apreta-la amb mes força,
que no hi hagi cap esquerda
on pugui penetrar l'ombra del dubte.
No em deixis anar la mà
que es bonica la nostra historia,
i ens queden moltes nits plenes d'estels.
No em deixis anar la mà,
no en trobaras cap altre
que et doni tanta tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada