L'ADÈU

Avui bufa la marinada lluny de tu

i els meus peus solitàris, dibuixen valsos enyorats.

Les notes perfectes marquen una i altre vegada

cercles i cercles i els meus braços desvalguts

enyoren la dolça escalfor dels teus.

Els meus ulls s'entel·len recordant-te,

la música sona ara trista i llunyana,

fins i tot l'Strauss deixa caure una llàgrima

i se li mulla una nota... una fusa, semi fusa potser...

no sabria dir-te....mai no he sabut solfeig.