28.7.08

L'ADÈU



Avui bufa la marinada lluny de tu
i els meus peus solitàris, dibuixen valsos enyorats.
Les notes perfectes marquen una i altre vegada
cercles i cercles i els meus braços desvalguts
enyoren la dolça escalfor dels teus.
Els meus ulls s'entel·len recordant-te,
la música sona ara trista i llunyana,
fins i tot l'Strauss deixa caure una llàgrima
i se li mulla una nota... una fusa, semi fusa potser...
no sabria dir-te....mai no he sabut solfeig.