CANÇÓ DE BRESSOL

Fes nones infant palestí
sobre el coixí cobert de rancor,
somnia amb joguines de pau
que el temps canviarà per dolor.
Els pares són a l'hort de l'espant,
sembrant i recollint més odi,
la teva herència petit infant,
serà la por i un ensagnat territori.




Acluca els ulls infant dels grans llacs,
avui tampoc toca guarir la gana,
res no hi ha al rebost, res plantat,
la terra és erma, les llavors molt cares,
et sentim proper en la distància
et sabem famèlic i molt sol,
i des de la nostre Disneylandia,
la teva misèria a tots ens dol.




Non non petit bosnià
recordes què et cantava la mare?
d'algun racó del més enllà
et mira molt enyorada.
Esgotat estas de guerres,
t'han deixat la infància escapçada,
t'han trencat joguines i escoles
amb un sec retruc de dalla.




Dorm si pots, nen algerià
que l'Islam et vigila l'estança,
tanca els ulls, potser demà

et passaran pel coll una espasa,

enviant-te potser a algun lloc

on ser infant no sigui una tara,

on nens blancs, negres o grocs,

juguin amb tu, sense por, ni recança.