FI
No em queden massa coses a dir,
i les paraules escasses que em resten,
se m'enrreden al coll, com la corda del penjat.
No puc de fet, ni empassar l'amarga saliva.
Els mots s'em repeteixen pessats com el plom,
i les boires insistents que m'envolten
m'allunyen de tu potser massa, i per sempre.
No tinc res més a dir, plego els estris
i en el fons em sento alleujat, i també trist,
no en va, te m'has mort a les mans
allí on vas néixer un bon dia riallera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada