FUNDA

 

Només sóc una funda.

No crec en ànimes, ni més enllà,

ni Déus ni cap vida eterna millor.

No necessito tampoc cap descans

Tan sols sóc una funda que envelleix.

El dia que mori vull que em cremin,

que el foc consumeixi la vella funda

i que tan sols quedi el record,

i que la resta, siguin flaixos fugissers.

Això sí, després de cremar-me,

recolliu les cendres, no pas totes,

tan sols uns pocs grams, vint o trenta,

els poseu a una bosseta biodegradable

i les escampeu pels Flysh de Zumaia.

No penseu que em doneu repòs

jo no hi serè en aquelles cendres,

seran part d’aquella funda d’energia

d’aquella part de mi que era presumida

i que al final ha volgut ser part

de la bellesa profunda de les pedres

i del mar que les colpeja i acarona.

I com deia el mestre Montllor,

qui sap si alguna part d’elles

acabarà en la sandàlia d’alguna jove

i podré acaronar la seva pell tendra...

I despistant
Com qui no vol
Alçaré els ulls
I entrant pel peus

Arribaré fins al seu cor...

Quan ja no hi sigui

vull que un bocí de mi

formi part d’aquell miracle.