Cada matí
m’espera un gat a la finestra,
miola pidolant uns grans de pinso,
es refrega pel vidre, l’entela,
i em mira amb els seus ulls enormes.
La seva presència em desensopeix,
em desperta i també em fa somriure.
Mentre li serveixo l’esmorzar
l’amanyago amb cura i ronca de plaer.
Cada matí
aquest gat m’amistança amb el món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada