El fotògraf compulsiu
munta el trípode enfocant la posta de sol.
Quan ho té tot a punt i en veure aquella meravella,
la fascinació li envaeix cada porus de la pell
i no s’atreveix a robar la imatge perfecta
pitjant aquell botó violador d’emocions.
Aleshores el fotògraf compulsiu
assegut en una cadira de vímec
gira la càmera i fotografia àvid,
la llàgrima que li rodola galta avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada