QUATRE GOTES

 

 De les quatre gotes que han caigut

tres han impactat

violentament,

cruelment,

inequívocament,

sobre la meva desguarnida closca.

Ha estat com un miracle,

que ha regat l’hort que he plantat

sobre el meu crani erm i despoblat

i els arbres fruiters que m'ennuvolaran

temps a venir la vista i l'oïda.

He decidit transformar el meu àtic

en una selva vegetal, en un oasi.

He desbrossat amb una falç

totes les idees preconcebudes

que m’han acompanyat des de la infantesa,

m’he nuat i desnuat, m’he vestit i desfullat

per deixar prou camp lliure per l’olivera,

una olivera lliure, on els estornells hi facin niu.

He deixat també prou espai per les orenetes,

que vindran i marxaran amb les calors

les pluges i el bon temps, que mai se sap.

I si tot rutlla com cal, potser hi plantaré una mimosa,

que amb el seu groc , em recordarà insistentment

els temps de lluites, on tot semblava més que possible.

I quan la lluna faci el ple tancaré els ulls i m’abandonaré

al sexe salvatge que ella em proposi i em dispensi,

jocs de pells, de plaers i de salives que adobaran

tots i cada un dels pensaments que dibuixaran futurs incerts.

Tan sols espero que tot es vitalitzi i no calgui femar massa.