He aprés a anar a missa els diumenges,
aquella missa que m'ofereixen els camps,
els arbres, els prats , les flors, les plantes
i també els esbufecs de l’Osasuna al costat.
He aprés a recomptar els roures i alzines,
a observar la processionària que cruel
ocupa i els pins, abans de ser papallona,
he aprés a veure nous sembrats sense saber
ni tan sols de quin fruit melós es tracta.
He aprés de la verdor, he aprés de la gebrada,
he aprés sortosament i gràcies a la dolça malaltia
que el mon que m’envolta és un autèntic paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada