Quan s’obre el cel i la tramuntana bat els camps
talment com un mar immens i embravit
fent trontollar els conreus, les herbes i rostolls,
miro el Canigó engalanat d’un blanc festiu
i m’adono que aquest paradís, és més bonic
que aquell conte bíblic que ens explicaven de petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada