Tot es va acabant, de manera pausada,
com en una pel·lícula en blanc i negre
on el que més domina és el gris intens.
Tot va acabant com si fos una pluja suau
en un dia tristot de tardor i ambient fresc,
com en una cursa pacífica en càmera lenta.
Tot va morint com va néixer, sense sorolls,
sense estridències, escàndols ni crits,
com una cançó francesa d’un vell chanteur,
entre paraules suaus xiuxiuejades a l’orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada