Algun dia deixaré de ploure,
i em miraré a aquell mirall
que forma les aigües del meu riu,
i percebré nítidament, una a una
les arrugues que els anys
i les experiències m’han conferit.
Algun dia deixaré de ploure
i miraré amb emoció i estupor,
el meu arc de Sant Martí imaginari,
aquell lluminós bosc de fades
en el que he somniat migdiades,
aquell paradís de fullatges
on he cregut, des de petit
que s’amagava el tresor dels pirates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada